lunes, 19 de octubre de 2020

LA PILOTA: UN ESPORT DEL POBLE

Per a aquesta entrada he recorregut a la meua iaia. Ella té 88 anys i és de Badajoz, però va arrivar jove a València, per la qual cosa, porta molt temps vivint ací. Quan es va casar amb el meu iaio, es van comprar un xalet a Olocau, un poble pròxim a Llíria. Li he preguntat sobre què recorda de quan anava al poble sobre la Pilota Valenciana i m'ha comptat algunes coses.

“Abans de fer el camp, jugaven al Carrer Major davant de la carnisseria”

“Jo quan l'he vist ha sigut un local que a la dreta no hi ha res i a l'esquerra hi ha escalons”.

“A la mà porten un "redondelito" com si fora una sola dura de pell i li ho fiquen entre els dits i juguen”

“Jo no he vist cap partit sencer en directe, sempre ha sigut de casualitat. He vist en la tele o quan veia “L’Alqueria Blanca”, en Ruzafa al carrer, però quan érem joves.”

“Eren dos contra dos o un contra un, al carrer. La gent s'emportava cadires i es posaven darrere o es pegaven a la paret”.

“Com no hi havia paret, aqueix dia a eixa hora no es passava per ací, tallaven el Carrer Major i estava pintat en el sòl.”

“40 anys farà almenys haurà passat, quan anàvem a comprar els diumenges, estaven jugant”

Després d'uns anys ens mudem al poble, on podríem haver sigut més participes de la situació. Es van continuar jugant partits de Pilota i les marques són visibles als carrers del poble, fins i tot es continuen fent tornejos recentment.




Després del que m'ha comptat la meua iaia, no tinc cap dubte que, de manera generacional, existeix una diferència entre els jocs més antics als quals jugaven els meus iaios amb els quals entretenien als meus pares. Entenc que dels nostres besavis i besàvies als nostres iaios i iaies tal vegada siga molt xicoteta o significativa la diferència en comparació amb l'actualitat. Crec que s'han anat incorporant jocs nous i desapareixent alguns altres, però la base sempre ha sigut la mateixa fins a la nostra generació, on incloc la meua. Uns anys més endavant és quan ha ocorregut el gran canvi.

Si haguérem de fer una línia del temps dels jocs, la X que marcaria l'abans i el després, per a mi, és l'aparició de la tecnologia en la seua màxima esplendor. Al meu entendre, aquesta ha sigut la causant que s'haja canviat tot tan bruscament i el que no ha canviat des dels nostres besavis a nosaltres, dins d'uns matisos, ha canviat en pocs anys, a causa de la tecnologia.

La meua iaia m'ha dit que ella recorda jugar al corro de la patata, a saltar la corda, al joc dels botons, el sambori, al clau… La majoria d'aquests jocs han passat als meus pares i d'ells a mi. Òbviament com abans he comentat, s'han afegit o eliminat alguns, ja que els temps canvien i van apareixent materials per a jugar a coses noves, però tots segueixen el mateix curs fins fa uns anys, on l'aparició dels jocs tecnològics, els mòbils, les tauletes i les consoles han desplaçat el joc al carrer i majoritàriament, l'han substituït.



Si parlem de la pilota valenciana, no crec que s'haja guanyat a pols el fet de deixar de ser l'esport per excel·lència, simplement que els temps canvien i hi ha esports que s'adapten més a cadascun. El fet de ser un esport no jugat ni en tot el territori nacional per complet ni internacionalment, ha fet que interés no estiga tan demandat i no es cobrisquen els seus partits. També la importància que la premsa li vulga donar afecta molt, si és un esport que no té tants seguidors o no mou tants diners, no interessa emetre-ho i a poc a poc, amb la importància que tenen ara els mitjans, es va perdent.

No crec que la pilota haja de canviar la seua forma ni adaptar-se als temps moderns, cada esport és d'una manera i si ho fera crec que perdria la seua essència. 

Crec que se li hauria de donar la mateixa oportunitat a tots els esports perquè els diners i els mitjans no decidisquen per nosaltres de manera general.







lunes, 5 de octubre de 2020

TRADICIÓ VS MODERNITAT

Pena. 

Eixa és la paraula que se'm ve a la ment quan veig que els xiquets de hui dia no juguen com ho féiem abans. Si bé, les activitats extraescolars les ocupen els esports col·lectius, cosa que no veig malament, el temps que tenim per a jugar al parc amb els amics, s'utilitza per a jugar a la Nintendo o per a mirar el mòbil o la tablet.

On ha quedat jugar a tots eixos jocs tradicionals com el pilla pilla, el bote-bote, polis i cacos, la goma, la corda, el sambori i molt més? És clar que a poc a poc van desapareixent cert tipus de jocs, com el xurro va, però és a la nostra mà que això no ocórrega. 



Cert és que no és una tasca únicament docent, ja que a casa també s'ha de treballar, però si no ho fem, a poc a poc, els xiquets es convertiran en persones sedentàries amb interessos purament tecnològics i deixaran de ser, precisament xiquets. 

L'aliança tecnologia-esports també ha deixat de costat als jocs per el protagonisme que se'ls ha donat a certs esports mitjançant els mitjans digitals apartant així els jocs. Però també podem revertir la situació i utilitzar-la per a mostrar alguns d'aquests que es practicaven anteriorment perquè els xiquets mostren el seu interés, encara que siga una tasca difícil.

Al meu entendre hi ha espais per a tots dos, tant jocs com esports, fins i tot per a la tecnologia, a la qual no cal restar-li, ni molt menys importància, però sí que hem de saber en quines ocasions utilitzar-la. 






    



Personalment com a possible futura professora d'Educació Física, tinc clar què m'agradaria fer. Si que és veritat que, encara que en la carrera no hem aprofundit en matèria, jo sí que vaig tindre la sort de tindre una assignatura anual en el TAFD on ens van impartir la pilota valenciana, jocs populars i tradicionals i jocs i esports alternatius, on vaig poder viure en primera persona l'experiència. Per això, els inclouria sens dubte en la meua programació. Molts xiquets hui dia desconeixen aqueix món i nosaltres com a docents podem oferir-li'l, i no té perquè ser una cosa avorrida sinó just el contrari, un nou descobriment per a ells.


És veritat que en els col·legis no se solen impartir i acabem recorrent a l'habitual però crec que és una gran opció en l'assignatura i que dona la possibilitat de descobrir coses que desconeixien o donaven per oblidades perquè les han substituïdes a poc a poc. Almenys en la meua classe d'Educació Física, no es perdran els antics costums.





REFLEXIÓ I AUTOEVALUACIÓ

  Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. C...