lunes, 19 de octubre de 2020

LA PILOTA: UN ESPORT DEL POBLE

Per a aquesta entrada he recorregut a la meua iaia. Ella té 88 anys i és de Badajoz, però va arrivar jove a València, per la qual cosa, porta molt temps vivint ací. Quan es va casar amb el meu iaio, es van comprar un xalet a Olocau, un poble pròxim a Llíria. Li he preguntat sobre què recorda de quan anava al poble sobre la Pilota Valenciana i m'ha comptat algunes coses.

“Abans de fer el camp, jugaven al Carrer Major davant de la carnisseria”

“Jo quan l'he vist ha sigut un local que a la dreta no hi ha res i a l'esquerra hi ha escalons”.

“A la mà porten un "redondelito" com si fora una sola dura de pell i li ho fiquen entre els dits i juguen”

“Jo no he vist cap partit sencer en directe, sempre ha sigut de casualitat. He vist en la tele o quan veia “L’Alqueria Blanca”, en Ruzafa al carrer, però quan érem joves.”

“Eren dos contra dos o un contra un, al carrer. La gent s'emportava cadires i es posaven darrere o es pegaven a la paret”.

“Com no hi havia paret, aqueix dia a eixa hora no es passava per ací, tallaven el Carrer Major i estava pintat en el sòl.”

“40 anys farà almenys haurà passat, quan anàvem a comprar els diumenges, estaven jugant”

Després d'uns anys ens mudem al poble, on podríem haver sigut més participes de la situació. Es van continuar jugant partits de Pilota i les marques són visibles als carrers del poble, fins i tot es continuen fent tornejos recentment.




Després del que m'ha comptat la meua iaia, no tinc cap dubte que, de manera generacional, existeix una diferència entre els jocs més antics als quals jugaven els meus iaios amb els quals entretenien als meus pares. Entenc que dels nostres besavis i besàvies als nostres iaios i iaies tal vegada siga molt xicoteta o significativa la diferència en comparació amb l'actualitat. Crec que s'han anat incorporant jocs nous i desapareixent alguns altres, però la base sempre ha sigut la mateixa fins a la nostra generació, on incloc la meua. Uns anys més endavant és quan ha ocorregut el gran canvi.

Si haguérem de fer una línia del temps dels jocs, la X que marcaria l'abans i el després, per a mi, és l'aparició de la tecnologia en la seua màxima esplendor. Al meu entendre, aquesta ha sigut la causant que s'haja canviat tot tan bruscament i el que no ha canviat des dels nostres besavis a nosaltres, dins d'uns matisos, ha canviat en pocs anys, a causa de la tecnologia.

La meua iaia m'ha dit que ella recorda jugar al corro de la patata, a saltar la corda, al joc dels botons, el sambori, al clau… La majoria d'aquests jocs han passat als meus pares i d'ells a mi. Òbviament com abans he comentat, s'han afegit o eliminat alguns, ja que els temps canvien i van apareixent materials per a jugar a coses noves, però tots segueixen el mateix curs fins fa uns anys, on l'aparició dels jocs tecnològics, els mòbils, les tauletes i les consoles han desplaçat el joc al carrer i majoritàriament, l'han substituït.



Si parlem de la pilota valenciana, no crec que s'haja guanyat a pols el fet de deixar de ser l'esport per excel·lència, simplement que els temps canvien i hi ha esports que s'adapten més a cadascun. El fet de ser un esport no jugat ni en tot el territori nacional per complet ni internacionalment, ha fet que interés no estiga tan demandat i no es cobrisquen els seus partits. També la importància que la premsa li vulga donar afecta molt, si és un esport que no té tants seguidors o no mou tants diners, no interessa emetre-ho i a poc a poc, amb la importància que tenen ara els mitjans, es va perdent.

No crec que la pilota haja de canviar la seua forma ni adaptar-se als temps moderns, cada esport és d'una manera i si ho fera crec que perdria la seua essència. 

Crec que se li hauria de donar la mateixa oportunitat a tots els esports perquè els diners i els mitjans no decidisquen per nosaltres de manera general.







3 comentarios:

  1. Hola Paula, a aquesta entrada has treballat el que és demanava, recavar informació sobre el costum de jugar a Piota Valenciana en el nostre entorn pròxim i m'ha encantat que l'entrevista fora a la teua iaia. La visió que té una dona sobre un joc clarament masculí. També la reflexió sobre si la pilota ha de canviar o no ha sigut adequadament argumentada. Et felicite per l'entrada. La teua nota és un 10.

    ResponderEliminar
  2. En esta entrada te pongo un 10, ya que has sabido reflejar todo lo que se pedía pero de una manera muy creativa al incluir la pequeña entrevista con tu abuela, que mejor criterio que el de una persona que ha estado tanto tiempo ligada a este deporte. También me gustaría recalcar que la lectura ha sido muy atractiva e interesante complementada con diversas fotografías, enhorabuena.

    ResponderEliminar
  3. Hola Paula, me ha encantado tu aportación en esta entrada, además de la pequeña entrevista con tu abuela, que me ha sacado también una pequeña sonrisa. Yo, personalmente, no he tenido oportunidad de saber más acerca de este deporte por parte de mi familia, ya que no lo habían tocado de cerca. No obstante, viendo las experiencias de los más mayores, hace que nos enriquezcamos cada vez más y nos demos cuenta que no debemos echar a perder toda una historia y cultura. Está claro que han sido las tecnologías las que han tumbado muchos juegos tradicionales como es el de la Pilota Valenciana, ya que a los niños y las niñas de hoy en día, les llama más la atención un móvil que un sambori en la calle. La estructura y los argumentos son adecuados y las imágenes hacen más atractiva la lectura. Gracias Pula, mi nota es un 10.

    ResponderEliminar

REFLEXIÓ I AUTOEVALUACIÓ

  Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. C...