lunes, 5 de octubre de 2020

TRADICIÓ VS MODERNITAT

Pena. 

Eixa és la paraula que se'm ve a la ment quan veig que els xiquets de hui dia no juguen com ho féiem abans. Si bé, les activitats extraescolars les ocupen els esports col·lectius, cosa que no veig malament, el temps que tenim per a jugar al parc amb els amics, s'utilitza per a jugar a la Nintendo o per a mirar el mòbil o la tablet.

On ha quedat jugar a tots eixos jocs tradicionals com el pilla pilla, el bote-bote, polis i cacos, la goma, la corda, el sambori i molt més? És clar que a poc a poc van desapareixent cert tipus de jocs, com el xurro va, però és a la nostra mà que això no ocórrega. 



Cert és que no és una tasca únicament docent, ja que a casa també s'ha de treballar, però si no ho fem, a poc a poc, els xiquets es convertiran en persones sedentàries amb interessos purament tecnològics i deixaran de ser, precisament xiquets. 

L'aliança tecnologia-esports també ha deixat de costat als jocs per el protagonisme que se'ls ha donat a certs esports mitjançant els mitjans digitals apartant així els jocs. Però també podem revertir la situació i utilitzar-la per a mostrar alguns d'aquests que es practicaven anteriorment perquè els xiquets mostren el seu interés, encara que siga una tasca difícil.

Al meu entendre hi ha espais per a tots dos, tant jocs com esports, fins i tot per a la tecnologia, a la qual no cal restar-li, ni molt menys importància, però sí que hem de saber en quines ocasions utilitzar-la. 






    



Personalment com a possible futura professora d'Educació Física, tinc clar què m'agradaria fer. Si que és veritat que, encara que en la carrera no hem aprofundit en matèria, jo sí que vaig tindre la sort de tindre una assignatura anual en el TAFD on ens van impartir la pilota valenciana, jocs populars i tradicionals i jocs i esports alternatius, on vaig poder viure en primera persona l'experiència. Per això, els inclouria sens dubte en la meua programació. Molts xiquets hui dia desconeixen aqueix món i nosaltres com a docents podem oferir-li'l, i no té perquè ser una cosa avorrida sinó just el contrari, un nou descobriment per a ells.


És veritat que en els col·legis no se solen impartir i acabem recorrent a l'habitual però crec que és una gran opció en l'assignatura i que dona la possibilitat de descobrir coses que desconeixien o donaven per oblidades perquè les han substituïdes a poc a poc. Almenys en la meua classe d'Educació Física, no es perdran els antics costums.





2 comentarios:

  1. En esta entrada te pongo un 9, ya que has sabido transmitir de una manera clara la evolución de los juegos tradicionales. Otro punto a favor, es que como futura maestra de Educación Física tengas tan claro el hecho de incluir estos juegos tradicionales en tu programación.

    ResponderEliminar
  2. Que interesante me ha parecido tu reflexión Paula y que suerte que hayas vivenciado mucho más sobre los juegos populares, tradicionales y alternativos, entre otros. Gracias a eso, tendrás más experiencia y podrás ofrecer a tu futuro alumnado experiencias enriquecedoras. En cuanto al diseño, veo que es muy original y atractivo y has remarcado en negrita las palabras y oraciones más importantes, hecho que facilita al lector la comprensión. Un saludo Paula, mi nota es un 10.

    ResponderEliminar

REFLEXIÓ I AUTOEVALUACIÓ

  Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. C...