Després del viscut i a
partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han
sigut la base teòrica del bloc. Contesta les quatre preguntes i realitza
l'autoavaluació en el teu blog i puja'm l'enllaç a la tasca de l'aula virtual
"Reflexió i autoavaluació"
|
"Els jocs de
predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports
d'invasió" Antonio Méndez Giménez. |
1. Després del viscut
i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió
de 6-8 línies.
"Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports
d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos
equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la
pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre
entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada,
sinó per la seua educació com a mitjà (no com a meta) de millora personal i
grupal.
Com podem observar després del llegit, encara que estiguem realitzant un joc d'equip que lògicament, mostre oposició, no hem de centrar-nos només en això i que siga la base d'aquest joc. Dins del nostre equip no pot faltar la cooperació per a fer que ens coordinem i realitzem les accions necessàries per a dur a terme els nostres objectius, ja que si la unió grupal no seria viable. No busquem guanyar per damunt de tot, sinó educar tant de manera individual, com en grup, afegint-li també l'afany de superació.
2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent
reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.
"La
proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat
i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps
de pràctica real com la intensitat de treball."
Una de les sessions que realitzem en el gimnàs tènia 5 reptes que havíem de superar amb l'ajuda els nostres companys. Em va semblar una gran sessió per a donar-li la importància i el valor necessaris a col·laborar i cooperar amb els altres. Estàvem dividits en xicotets grups, la qual cosa feia que estiguérem sempre en moviment i sense parar.
Molts dels jocs em van agradar, però voldria destacar un que és on tal vegada es veja més ben reflectit el comentat anteriorment.
El joc consistia a passar d'un costat a un altre per damunt d'un matalasset, de més de dos metres d'altura, que estava col·locada verticalment. Havíem de coordinar-nos per complet amb el grup, ja que havíem de subjectar nosaltres mateixos el matalasset, passar d'un costat a un altre i ajudar els altres companys a fer-lo.
Al meu parer va ser una gran activitat, ja que ens el passem bé, ens divertim, riem molt i tots teníem el mateix objectiu comú i ens ajudàvem per a intentar aconseguir-lo. Crec que són activitats en les quals gaudeixes tant de l'activitat en si, com de la unió que cregues amb els teus companys i això és un factor importantíssim a l'aula.
|
"Les activitats
físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de
l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez
Callado |
3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a
cooperatiu tenint en compte la promoció
de la participació.
Per a passar un joc dels quals hem realitzat en classe de competitiu a cooperatiu tan sols hem de canviar xicotets factors.
En la seqüència de futbol, hi havia un exercici en el qual havíem de tirar a porteria i segons on fora la pilota, guanyaves més punts o menys. Podem passar-ho a cooperatiu simplement amb el fet de sumar tots els punts i posar un objectiu comú, com per exemple haver d'arribar junts a 20 punts.
El mateix exercici el podem realitzar en la sessió de bàsquet, on havíem de donar “la volta al món” encistellant canastres i qui abans arribara al final guanyava. En aquest cas podríem fer més gran “la volta al món” afegint cons per a no acabar l'exercici massa prompte i també haver de realitzar-la en equip per a aconseguir donar-la tots junts amb un objectiu en comú.
És una molt bona manera de canviar exercicis que sempre els realitzem de la mateixa forma i amb caràcter competitiu, i donar-los un altre punt de vist molt més didàctic, interessant i també divertit.
Existeixen infinites propostes per a ells, però ací us deixe 4 estratègies que usaria en les meues classes tretes de l'articule "Els activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física als escoles d'educació bàsica" de Carlos Velázquez Callado :
– Reduir al mínim la possibilitat de victòria. Es tracta de variar alguna regla per a dificultar el fet que un equip guanye.
– Augmentar el nombre d'equips. Imaginem un partit de futbol amb quatre equips, cadascun defensa una porteria i ha de marcar un gol en les altres tres. Els pactes entre els equips es realitzaran en funció de perjudicar en la mesura del possible l'equip que més s'acosta, a cada moment, a l'objectiu del joc.
– Canvi d'equip. Quan un jugador anota una miqueta, passa a jugar amb l'altre equip.
– Tanteig per atzar. Els punts que un equip anota quan aconsegueix la seua meta, varien en funció d'un element de fortuna. Per exemple, quan un equip marca una miqueta, llança un dau i s'anota tants punts com marque el dau.
Finalment, adjunt ací la meua autoavaluació d'aquest bloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario