L'ESGRIMA A L'ESCOLA

 Hui hem realitzat una classe pràctica en el gimnàs d'esgrima impartida per Laura Ruiz Sanchís i sincerament m'ha encantat. És de les millors que hem fet en el curs sens dubte i sempre abelleix fer una cosa diferent al que estem acostumats.

Hem tingut una gran sort que haja pogut ser ella qui ens la impartisca, ja que és una experta en la matèria. Ha anat a les olimpíades!

Ens ha explicat, com crear un bon material a un preu irrisori, una formació i proposta didàctica, les  adaptacions i finalment el “gran torneig”.

Jo personalment ja coneixia l'esgrima. Com ja he comptat en algunes entrades anteriors, vaig realitzar el TAFD i dins de l'assignatura d'esports amb implements, li dediquem un trimestre sencer a l'esgrima. Sempre havia volgut practicar-la i el TAFD em va donar l'oportunitat de fer-ho. Vaig gaudir moltíssim aquest esport igual que tot el TAFD, que va ser sens dubte la millor etapa educativa de la meua vida.

Per això, sens dubte, la inclouria en la meua programació de EF. És un esport no usual, diferent i quasi desconegut en la seua pràctica per a la majoria d'alumnes i alumnes. De manera extraescolar o en l'esbarjo sempre juguen al mateix, per això la classe d'Educació Física pot ser una bona oportunitat per a practicar-ho i descobrir noves experiències. 

Segons el Decret 108/2014, situaríem l'esgrima en el bloc 5: Jocs i activitats esportives. El curs més recomanat seriosa 5é, ja que és on es fa referència a les activitats esportives d'oposició com és l'esgrima, però podríem començar a implementar-lo algun curs arrere mitjançant jocs modificats i en 5é i 6é entrar completament en matèria.

Com bé ens va explicar Laura, encara que la nostra primera impressió és que ens eixirà car el material per a poder realitzar esgrima a l'escola, la realitat és totalment contrària. Amb uns materials fàcilment accessibles podem construir la nostra arma.  

- Una vareta d'estor o de fibra de vidre de 80 cm., 

- Un tros d'un xurro de natació o una botella d'aigua, de 1,5 l., buida i neta, 

- Un tros de mànega de gas (per al mànec) i un tap de suro (per a la punta), A més d'1 rotllo de cinta americana; 1 rotllo de cinta d'embalar, transparent o de colors; 1 cúter; 1 tisores i cola.

Els passos a seguir serien els següents:

Recuperado de https://emasf.webcindario.com/Elaboracion_de_un_florete_para_la_EF_escolar.pdf

Com bé he comentat abans, la sessió va ser molt divertida però us deixe ací la meua aportació personal amb 3 variants per a 5é de primària de la pràctica que hem vivenciat hui.

El primer serà un joc de calfament. “La cua de la rabosa”. 

Per parelles, Es col·loquen el guant a l'esquena a l'altura de la cintura una part dins dels pantalons i una altra part fora. L'objectiu és llevar-li el guant al company i que no ens lleve el nostre. Poden anar tots contra tots o en grups grans. Al final el que tinga més guants guanya.

Per a la part principal jugarem a “El Guia”

Tots els alumnes es col·loquen en una línia. El professor es col·loca davant i fa de guia marxant o trencant. Els alumnes li continuen mantenint la distància. Si el professor trenca, els alumnes marxen. Si el professor marxa els alumnes trenquen.

Després es col·loquen per parelles. En aquesta mena d'exercicis el professor pot controlar i corregir millor als alumnes. Els alumnes van canviat qui fa de guia a l'ordre del professor.

1r Un fa de guia i el company li segueix com hem vist en els exercicis de grup. Important que tant el guia com el company facen els moviments correctes, acabant bé la marxa i el trencar.

2n Abans de començar l'exercici, el que farà d'alumne es col·loca en distància de fons amb el guia. El guia es mou amb la mà tancada, quan l'obri el company ha de fer fons a tocar la mà. Si en fer el fons ens passem, és que estem molt a prop, si no arribem és que estem molt lluny. L'objectiu és intentar mantindre la distància amb la del guia.

3r El que guia porta un guant. Quan llance el guant, el company ha d'agafar el guant abans que caiga a terra amb fons.

3r bis. Es formen grups de tres. Un fa de guia amb dos guants, i dos companys li continuen mantenint la distància, cadascun atent a una mà. Quan el guia llance el guant, el company l'agafarà amb fons. El guia pot llançar un guant, un altre, o els dos alhora. 

En aquest exercici a més de treballar la distància treballem la velocitat de reacció a l'estímul del guant.

Finalment, per a la tornada la calma jugarem a “El terrissaire”. 

Per parelles, un fa de tros de fang i l'altre modela. El tros de fang amb els ulls tancats deixa que li col·loquen en posició de guàrdia, quan l'altre haja conclòs, sense obrir els ulls, ha d'emetre un judici i dir si està correctament posat o no. En obrir els ulls comprova. Següent pas, és que el terrissaire col·loca alguna cosa mal i l'altre han de detectar-ho (maluc inclinat, braç molt elevat, colze estirat…)