QUALIFICACIÓ VS AVALUACIÓ

És hora de finalitzar el curs i amb això li donem pas a l'última entrada del blog. 

Fent un repàs per l'assignatura, el primer a destacar, per desgràcia, és el COVID-19. Tant ací com en altres assignatures, ens ha fet no poder gaudir de nostre ultime any de carrera jugant i divertint-nos tant com haguérem volgut en les classes pràctiques.

Hem hagut d'adaptar-nos a ell i a les seues mesures i ens han llevat part fonamental del joc. 

Com bé he comentat en entrades anteriors, la qual cosa no he arribat encara a comprendre, és com la Facultat ens ha privat de possibilitats que disposàvem i eren les més recomanades, com realitzar la classe en espais oberts en comptes d'en el gimnàs.

Tampoc he arribat a comprendre el fet d'haver de ser super cauts amb el material, la distància i la màscara i després poder rodar pel sòl del gimnàs amb total tranquil·litat.

Al meu personalment, el tindre tres professors, m'ha fet un embolic i ens ha portat una mica bojos, entre tanta tasca i canvi de classe. Crec que ha faltat més comunicació en general, no en aquesta assignatura. I no sols a nivell de dates i lliuraments sinó de treballs. Fer una web i un blog amb pràcticament la mateixa fi, ha sigut una mica treballar doble. Tindre una altra unitat didàctica en l'assignatura, és trista, però no ens sorprén. M'agradaria que se'ns ensenyara realment a fer-les, perquè jo personalment, acabe la carrera amb almenys 10 UDs a la meua esquena i no sabria fer una sola.

Crec que s'han de fer classes pràctiques de forma més didàctica, ensenyant com donar les classes, quines indicacions donar, com gestionar als alumnes, el material, les explicacions i amb correccions al moment per a saber què hem de rectificar. Jo acabe la carrera amb un esment en Educació Física i isc amb la certesa d'haver aprés més en un Grau Superior que amb les assignatures de EF en conjunt i volent acabar el curs al més prompte possible donada la càrrega de treballs que hem tingut en general i no volent continuar aprenent. Trist però cert voler aprovar i no aprendre.

Però no em vull quedar amb coses negatives, així que deixem les positives per al final i tindre un bon sabor de boca.

Amb Daniel i la pilota ens endinsem en un món necessari, al meu parer, per a l'Educació Física. El poder conéixer la història d'un esport de la nostra terra i saber com impartir-la i poder practicar-ho crec que és alguna cosa que hauríem d'aprendre tots quan passem per la carrera. L'última practica en el trinquet va ser sens dubte una gran experiència.

Amb Irene, destacar la meravellosa sessió d'esgrima que vam donar. La majoria de la classe van descobrir com impartir-la en classe i va anar de les millors sessions que hem realitzat en tot 4t, no sols per l'experiència i poder jugar nosaltres, sinó pel conjunt de la sessió, on ens van explicar com fer una seqüència i els materials a baix cost.

Amb Cristina, dir que no apostava un duro per les classes de rugbi perquè en el TAFD en la primera ja va haver-hi un ull morat i sabent com són certs companys de classe, tenia una mica de dubtes que es poguera repetir la situació a un nivell menor, però ha sigut un bloc molt divertit i me l'he passat genial, tal vegada la part més divertida del curs, ja que ens ha fet realitzar molta pràctica i ací és quan més es gaudeix.

Finalment, quant a l'avaluació, veig perfecta la manera d'avaluar sempre que passem per la paraula clau, objectivitat. Que hi haja una triple avaluació em sembla alguna cosa que hauríem de fer sempre. D'una banda, l'avaluació docent, que la veig importantíssima per a tindre un valor des del punt de vista del professorat. Per una altra, les que, per a mi, generen el debat. Al meu entendre no serveix de res una coavaluació com una autoavaluació si no som objectius ni crítics. Si no som capaços d'asseure'ns i dir, que alguna cosa ho he fet malament, que podria estar millor, que el meu company li falten coses, que no ha estat correcte. 

El problema d'aquestes dues, és l'unflat de notes que comporten. Si em donen la possibilitat de posar-me un 10 com a molt em posaré un 9 perquè no es note massa o li posaré bona nota al meu amic perquè li isca bé i ací és on realment no aprenem i no serveix de res.

És un procés, no aconseguirem el primer dia que es faça correctament, però si fem entendre a l'alumne que el que busquem és millorar com a docent i que el que ens puntuen són critiques constructives i ens ajudaran a canviar i ser millors, ho realitzaríem millor. Per a això crec que deuríem coavaluar en cada sessió que realitzem. Per a l'autoavaluació més del mateix, treballant l'anteriorment nomenat per a poder fer-ho amb objectivitat i sent realistes.

Després d'això, i parlant de la carrera en general, m'acomiade. 

Diria que ha sigut un plaer, però estaria mentint. Que aquest final de carrera no lleve el meravellós que ens emportem d'ella, que òbviament, no tot és dolent i ens dona l'oportunitat de ser el que volem.

Fins sempre!