REFLEXIÓ I AUTOEVALUACIÓ

 

Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. Contesta les quatre preguntes i realitza l'autoavaluació en el teu blog i puja'm l'enllaç a la tasca de l'aula virtual "Reflexió i autoavaluació"

 

"Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" Antonio Méndez Giménez.

 

1. Després del viscut i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió de 6-8 línies.

            "Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educació com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal.

Com podem observar després del llegit, encara que estiguem realitzant un joc d'equip que lògicament, mostre oposició, no hem de centrar-nos només en això i que siga la base d'aquest joc.  Dins del nostre equip no pot faltar la cooperació per a fer que ens coordinem i realitzem les accions necessàries per a dur a terme els nostres objectius, ja que si la unió grupal no seria viable. No busquem guanyar per damunt de tot, sinó educar tant de manera individual, com en grup, afegint-li també l'afany de superació. 

2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.

            "La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball."

Una de les sessions que realitzem en el gimnàs tènia 5 reptes que havíem de superar amb l'ajuda els nostres companys. Em va semblar una gran sessió per a donar-li la importància i el valor necessaris a col·laborar i cooperar amb els altres. Estàvem dividits en xicotets grups, la qual cosa feia que estiguérem sempre en moviment i sense parar.

Molts dels jocs em van agradar, però voldria destacar un que és on tal vegada es veja més ben reflectit el comentat anteriorment.

El joc consistia a passar d'un costat a un altre per damunt d'un matalasset, de més de dos metres d'altura, que estava col·locada verticalment. Havíem de coordinar-nos per complet amb el grup, ja que havíem de subjectar nosaltres mateixos el matalasset, passar d'un costat a un altre i ajudar els altres companys a fer-lo. 

Al meu parer va ser una gran activitat, ja que ens el passem bé, ens divertim, riem molt i tots teníem el mateix objectiu comú i ens ajudàvem per a intentar aconseguir-lo. Crec que són activitats en les quals gaudeixes tant de l'activitat en si, com de la unió que cregues amb els teus companys i això és un factor importantíssim a l'aula.

"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez Callado

3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a cooperatiu tenint en compte la promoció de la participació.

Per a passar un joc dels quals hem realitzat en classe de competitiu a cooperatiu tan sols hem de canviar xicotets factors.

En la seqüència de futbol, hi havia un exercici en el qual havíem de tirar a porteria i segons on fora la pilota, guanyaves més punts o menys. Podem passar-ho a cooperatiu simplement amb el fet de sumar tots els punts i posar un objectiu comú, com per exemple haver d'arribar junts a 20 punts.

El mateix exercici el podem realitzar en la sessió de bàsquet, on havíem de donar “la volta al món” encistellant canastres i qui abans arribara al final guanyava. En aquest cas podríem fer més gran “la volta al món” afegint cons per a no acabar l'exercici massa prompte i també haver de realitzar-la en equip per a aconseguir donar-la tots junts amb un objectiu en comú.

És una molt bona manera de canviar exercicis que sempre els realitzem de la mateixa forma i amb caràcter competitiu, i donar-los un altre punt de vist molt més didàctic, interessant i també divertit.

4. Escriu 3 o 4 estratègies que usaries per a desvincular el joc del resultat i educar que per damunt de guanyar o perdre està la pròpia activitat.

Existeixen infinites propostes per a ells, però ací us deixe 4 estratègies que usaria en les meues classes tretes de l'articule "Els activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física als escoles d'educació bàsica" de Carlos Velázquez Callado :

– Reduir al mínim la possibilitat de victòria. Es tracta de variar alguna regla per a dificultar el fet que un equip guanye.

– Augmentar el nombre d'equips. Imaginem un partit de futbol amb quatre equips, cadascun defensa una porteria i ha de marcar un gol en les altres tres. Els pactes entre els equips es realitzaran en funció de perjudicar en la mesura del possible l'equip que més s'acosta, a cada moment, a l'objectiu del joc.

– Canvi d'equip. Quan un jugador anota una miqueta, passa a jugar amb l'altre equip. 

– Tanteig per atzar. Els punts que un equip anota quan aconsegueix la seua meta, varien en funció d'un element de fortuna. Per exemple, quan un equip marca una miqueta, llança un dau i s'anota tants punts com marque el dau.

Finalment, adjunt ací la meua autoavaluació d'aquest bloc.

¡Fins sempre! 💪❤

 

QUALIFICACIÓ VS AVALUACIÓ

És hora de finalitzar el curs i amb això li donem pas a l'última entrada del blog. 

Fent un repàs per l'assignatura, el primer a destacar, per desgràcia, és el COVID-19. Tant ací com en altres assignatures, ens ha fet no poder gaudir de nostre ultime any de carrera jugant i divertint-nos tant com haguérem volgut en les classes pràctiques.

Hem hagut d'adaptar-nos a ell i a les seues mesures i ens han llevat part fonamental del joc. 

Com bé he comentat en entrades anteriors, la qual cosa no he arribat encara a comprendre, és com la Facultat ens ha privat de possibilitats que disposàvem i eren les més recomanades, com realitzar la classe en espais oberts en comptes d'en el gimnàs.

Tampoc he arribat a comprendre el fet d'haver de ser super cauts amb el material, la distància i la màscara i després poder rodar pel sòl del gimnàs amb total tranquil·litat.

Al meu personalment, el tindre tres professors, m'ha fet un embolic i ens ha portat una mica bojos, entre tanta tasca i canvi de classe. Crec que ha faltat més comunicació en general, no en aquesta assignatura. I no sols a nivell de dates i lliuraments sinó de treballs. Fer una web i un blog amb pràcticament la mateixa fi, ha sigut una mica treballar doble. Tindre una altra unitat didàctica en l'assignatura, és trista, però no ens sorprén. M'agradaria que se'ns ensenyara realment a fer-les, perquè jo personalment, acabe la carrera amb almenys 10 UDs a la meua esquena i no sabria fer una sola.

Crec que s'han de fer classes pràctiques de forma més didàctica, ensenyant com donar les classes, quines indicacions donar, com gestionar als alumnes, el material, les explicacions i amb correccions al moment per a saber què hem de rectificar. Jo acabe la carrera amb un esment en Educació Física i isc amb la certesa d'haver aprés més en un Grau Superior que amb les assignatures de EF en conjunt i volent acabar el curs al més prompte possible donada la càrrega de treballs que hem tingut en general i no volent continuar aprenent. Trist però cert voler aprovar i no aprendre.

Però no em vull quedar amb coses negatives, així que deixem les positives per al final i tindre un bon sabor de boca.

Amb Daniel i la pilota ens endinsem en un món necessari, al meu parer, per a l'Educació Física. El poder conéixer la història d'un esport de la nostra terra i saber com impartir-la i poder practicar-ho crec que és alguna cosa que hauríem d'aprendre tots quan passem per la carrera. L'última practica en el trinquet va ser sens dubte una gran experiència.

Amb Irene, destacar la meravellosa sessió d'esgrima que vam donar. La majoria de la classe van descobrir com impartir-la en classe i va anar de les millors sessions que hem realitzat en tot 4t, no sols per l'experiència i poder jugar nosaltres, sinó pel conjunt de la sessió, on ens van explicar com fer una seqüència i els materials a baix cost.

Amb Cristina, dir que no apostava un duro per les classes de rugbi perquè en el TAFD en la primera ja va haver-hi un ull morat i sabent com són certs companys de classe, tenia una mica de dubtes que es poguera repetir la situació a un nivell menor, però ha sigut un bloc molt divertit i me l'he passat genial, tal vegada la part més divertida del curs, ja que ens ha fet realitzar molta pràctica i ací és quan més es gaudeix.

Finalment, quant a l'avaluació, veig perfecta la manera d'avaluar sempre que passem per la paraula clau, objectivitat. Que hi haja una triple avaluació em sembla alguna cosa que hauríem de fer sempre. D'una banda, l'avaluació docent, que la veig importantíssima per a tindre un valor des del punt de vista del professorat. Per una altra, les que, per a mi, generen el debat. Al meu entendre no serveix de res una coavaluació com una autoavaluació si no som objectius ni crítics. Si no som capaços d'asseure'ns i dir, que alguna cosa ho he fet malament, que podria estar millor, que el meu company li falten coses, que no ha estat correcte. 

El problema d'aquestes dues, és l'unflat de notes que comporten. Si em donen la possibilitat de posar-me un 10 com a molt em posaré un 9 perquè no es note massa o li posaré bona nota al meu amic perquè li isca bé i ací és on realment no aprenem i no serveix de res.

És un procés, no aconseguirem el primer dia que es faça correctament, però si fem entendre a l'alumne que el que busquem és millorar com a docent i que el que ens puntuen són critiques constructives i ens ajudaran a canviar i ser millors, ho realitzaríem millor. Per a això crec que deuríem coavaluar en cada sessió que realitzem. Per a l'autoavaluació més del mateix, treballant l'anteriorment nomenat per a poder fer-ho amb objectivitat i sent realistes.

Després d'això, i parlant de la carrera en general, m'acomiade. 

Diria que ha sigut un plaer, però estaria mentint. Que aquest final de carrera no lleve el meravellós que ens emportem d'ella, que òbviament, no tot és dolent i ens dona l'oportunitat de ser el que volem.

Fins sempre!

EL MEU ESPORT ALTERNATIU

L'esport que hem triat nosaltres per a la nostra Unitat Didàctica ha sigut la Pilota Valenciana en comptes d'un esport alternatiu. Si bé veig molt important jugar a aquests últims, com bé he comentat en entrades anteriors, veig encara més que els alumnes coneguen i practiquen un esport de la seua terra i coneguen la seua història alhora que juguen a ell.

La Pilota és un esport que es juga a la Comunitat Valenciana des de fa anys passant per diferents generacions i que a poc a poc ha anat perdent pes fins a l'actualitat. És a les nostres mans que els nostres alumnes coneguen l'esport popular i tradicional que es juga en el seu territori i que la majoria desconeix, ja que no és habitual treballar-lo en classe.

Vos deixe ací una infografía que resumix cóm es juga a la pilota.

ESPORTS ALTERNATIUS "COVIANOS"

Aquesta entrada la dedicarem als esports alternatius, sobre els quals hem tingut hui una pràctica en el gimnàs.

Al meu entendre, un esport alternatiu és una molt bona opció per a les classes d'Educació Física. Sense llevar-li importància ni valor als esports tradicionals, els alternatius ens ofereixen un ventall de possibilitats a l'hora d'impartir les classes i de trobar esports nous.

M'agrada molt el seu ús ja que molts d'ells són més didàctics que els tradicionals.

No es pot tocar la pilota més d'una vegada seguida per persona, l'han de tocar tots els de l'equip, els equips han de ser obligatòriament mixtos… 

Aquestes són opcions que no venen marcades en els reglaments dels jocs tradicionals i que en molts dels alternatius sí. Ens ofereixen jugar amb materials no convencionals i tenen interdisciplinarietat i transversalitat.

Segons el Decret 108/2014 els jocs i esports alternatius pertanyen al bloc 5. Els aplicaríem en 4t curs ja que és quan se'ls esmenta: 

“Participació en jocs d'iniciació esportiva o pre-esportius (p. ex. softbol, pilota presoner, els deu passes, a primera base, les 4 cantonades o floorball), alternatius (p. ex. balonkorf o korfball, dodgeball, kinball, lacrosse, ultimate o xecball), de malabars, (plats xinesos, diàbolo o pilotes de malabars), modificats, amb implemente, inclusius, d'innovació, populars, tradicionals, multiculturals, cooperatius i de ritme, amb especial referència a la modalitat autòctona de pilota valenciana.

Quant a les adaptacions pel COVID-19, nosaltres adaptarem dos esports.

El primer Datchball, on canviem la salutació i no va haver-hi cap problema quant al protocol. D'altra banda, en jugar al Colpbol, ens dividim en franges i anàvem girant per a no estar tots dispersant-nos pel camp.

L'únic problema que pot sorgir en el Datchball és compartir la pilota, però sempre que portem la màscara ben col·locada, ens hàgem desinfectat les mans i també ho hàgem fet amb el material no hauria d'haver-hi problema, però en estar la pilota en contacte amb el sòl i no saber de la neteja d'aquest, fa que siga un tema complicat.

En el Colpbol, particularment, no em va agradar l'adaptació, no sé amb certesa si l'adaptació era pel COVID-19 o per al joc sense excepció, però el fet d'estar dividits per franges fas que realment no jugues com realment és. Al sol poder tocar una vegada la pilota, la teua aportació és més limitada que en altres esports, per tant, si lleves el fet de poder passar de zona i arribar a porteria fent parets o la combinació de passades superant franges en qualsevol part del camp, al meu entendre, perd la seua essència.

Les meues adaptacions serien d'una altra forma, em centraria més en esports en els quals no es compartisca el material de manera directa. Partim de la base, que no entenc com la Facultat no ens ha permés fer esports a l'aire lliure, quan és el més recomanat i tenim unes boníssimes instal·lacions per a això. El fet de portar màscara impossibilita realitzar al 100% els jocs o activitats per la fatiga que causa i el compartir material no ho veig el més higiènic en aquests temps. 

Per això, intentaria no jugar a esports com el Datchball o el Colpbol on utilitzem les mans que és la part en més contacte amb la cara habitualment i realitzaria esports amb implementos com pot ser l'hoquei o el lacrosse i si és possible sempre realitzar-lo en un espai obert.

Finalment, un esport alternatiu que m'agrada molt és l'Ultimate. És un esport que no és molt conegut ni se sol practicar més enllà de quan anem a la platja i ens passem el frisbee, però mai com a esport, sinó com a passatemps. 

Sense centrar-nos tota l'estona en el COVID-19 i pensant en el que esperem que ocórrega pròximament, propose aquest joc per a les classes de Primària.

L'Ultimate Frisbee és una modalitat d'esport que es practica amb un disc volador. Dos equips de set jugadors competeixen en un camp de joc de dimensions aproximades a les d'un camp de futbol però més estret. En cada extrem del camp hi ha una zona d'anotació o endzone. Cada equip defensa una zona. Es marca un gol si un jugador agafa un disc en la zona oposada.

El jugador amb el disc és el llançador. El llançador no pot córrer amb el disc. El disc, no obstant això, es mou passant-lo en qualsevol direcció a un company d'equip.

L'equip defensor presa la possessió del disc si una passada no és atrapat per un jugador de l'equip del llançador. Llavors l'equip defensor es converteix en l'equip atacant i pot intentar anotar en la zona oposada.

Les regles principals son los següents:

Si parlem de la part didàctica, el Ultimate Frisbee es construeix entorn de l'Esperit de Joc, el qual delega sobre cada jugador la responsabilitat d'aplicar el joc net. No hi ha àrbitres. Els jugadors són els únics responsables d'administrar les regles i regir-se a elles, fins i tot en els campionats del món. Es fomenta el joc competitiu, però això mai ha de suposar la pèrdua del respecte mutu entre els jugadors. Tampoc el joc competitiu ha de sacrificar el compliment de les regles del joc acordades, o el simple fet de gaudir del joc.

Vos deixe ací un video-resum de cóm es juga per a que li pegeu una ullada, ja voreu com vos encanta!

L'ESGRIMA A L'ESCOLA

 Hui hem realitzat una classe pràctica en el gimnàs d'esgrima impartida per Laura Ruiz Sanchís i sincerament m'ha encantat. És de les millors que hem fet en el curs sens dubte i sempre abelleix fer una cosa diferent al que estem acostumats.

Hem tingut una gran sort que haja pogut ser ella qui ens la impartisca, ja que és una experta en la matèria. Ha anat a les olimpíades!

Ens ha explicat, com crear un bon material a un preu irrisori, una formació i proposta didàctica, les  adaptacions i finalment el “gran torneig”.

Jo personalment ja coneixia l'esgrima. Com ja he comptat en algunes entrades anteriors, vaig realitzar el TAFD i dins de l'assignatura d'esports amb implements, li dediquem un trimestre sencer a l'esgrima. Sempre havia volgut practicar-la i el TAFD em va donar l'oportunitat de fer-ho. Vaig gaudir moltíssim aquest esport igual que tot el TAFD, que va ser sens dubte la millor etapa educativa de la meua vida.

Per això, sens dubte, la inclouria en la meua programació de EF. És un esport no usual, diferent i quasi desconegut en la seua pràctica per a la majoria d'alumnes i alumnes. De manera extraescolar o en l'esbarjo sempre juguen al mateix, per això la classe d'Educació Física pot ser una bona oportunitat per a practicar-ho i descobrir noves experiències. 

Segons el Decret 108/2014, situaríem l'esgrima en el bloc 5: Jocs i activitats esportives. El curs més recomanat seriosa 5é, ja que és on es fa referència a les activitats esportives d'oposició com és l'esgrima, però podríem començar a implementar-lo algun curs arrere mitjançant jocs modificats i en 5é i 6é entrar completament en matèria.

Com bé ens va explicar Laura, encara que la nostra primera impressió és que ens eixirà car el material per a poder realitzar esgrima a l'escola, la realitat és totalment contrària. Amb uns materials fàcilment accessibles podem construir la nostra arma.  

- Una vareta d'estor o de fibra de vidre de 80 cm., 

- Un tros d'un xurro de natació o una botella d'aigua, de 1,5 l., buida i neta, 

- Un tros de mànega de gas (per al mànec) i un tap de suro (per a la punta), A més d'1 rotllo de cinta americana; 1 rotllo de cinta d'embalar, transparent o de colors; 1 cúter; 1 tisores i cola.

Els passos a seguir serien els següents:

Recuperado de https://emasf.webcindario.com/Elaboracion_de_un_florete_para_la_EF_escolar.pdf

Com bé he comentat abans, la sessió va ser molt divertida però us deixe ací la meua aportació personal amb 3 variants per a 5é de primària de la pràctica que hem vivenciat hui.

El primer serà un joc de calfament. “La cua de la rabosa”. 

Per parelles, Es col·loquen el guant a l'esquena a l'altura de la cintura una part dins dels pantalons i una altra part fora. L'objectiu és llevar-li el guant al company i que no ens lleve el nostre. Poden anar tots contra tots o en grups grans. Al final el que tinga més guants guanya.

Per a la part principal jugarem a “El Guia”

Tots els alumnes es col·loquen en una línia. El professor es col·loca davant i fa de guia marxant o trencant. Els alumnes li continuen mantenint la distància. Si el professor trenca, els alumnes marxen. Si el professor marxa els alumnes trenquen.

Després es col·loquen per parelles. En aquesta mena d'exercicis el professor pot controlar i corregir millor als alumnes. Els alumnes van canviat qui fa de guia a l'ordre del professor.

1r Un fa de guia i el company li segueix com hem vist en els exercicis de grup. Important que tant el guia com el company facen els moviments correctes, acabant bé la marxa i el trencar.

2n Abans de començar l'exercici, el que farà d'alumne es col·loca en distància de fons amb el guia. El guia es mou amb la mà tancada, quan l'obri el company ha de fer fons a tocar la mà. Si en fer el fons ens passem, és que estem molt a prop, si no arribem és que estem molt lluny. L'objectiu és intentar mantindre la distància amb la del guia.

3r El que guia porta un guant. Quan llance el guant, el company ha d'agafar el guant abans que caiga a terra amb fons.

3r bis. Es formen grups de tres. Un fa de guia amb dos guants, i dos companys li continuen mantenint la distància, cadascun atent a una mà. Quan el guia llance el guant, el company l'agafarà amb fons. El guia pot llançar un guant, un altre, o els dos alhora. 

En aquest exercici a més de treballar la distància treballem la velocitat de reacció a l'estímul del guant.

Finalment, per a la tornada la calma jugarem a “El terrissaire”. 

Per parelles, un fa de tros de fang i l'altre modela. El tros de fang amb els ulls tancats deixa que li col·loquen en posició de guàrdia, quan l'altre haja conclòs, sense obrir els ulls, ha d'emetre un judici i dir si està correctament posat o no. En obrir els ulls comprova. Següent pas, és que el terrissaire col·loca alguna cosa mal i l'altre han de detectar-ho (maluc inclinat, braç molt elevat, colze estirat…)

EXPERIÈNCIA PRÀCTICA AL TRINQUET DE LA UPV

L'última sessió que realitzem va ser en el trinquet de la UPV, posant en pràctica tot el que havíem aprés anteriorment, tant en classe com en el gimnàs.

Res més entrar em vaig quedar realment impressionada ja que no m'esperava que tinguera aqueixes dimensions. Em va semblar una instal·lació que, a la meua almenys, em va sorprendre gratament i em va donar com una sensació de tranquil·litat, pau i sobretot familiaritat.

Crec que el fet que siga tota blanca fa que regruix tot més i tal vegada semble més gran el que és, però en veure sempre un trinquet en fotos o haver jugat en un xicotet que hi haguera en l'institut, la sorpresa va ser molt major. Comparant-ho amb el futbol que és l'esport que jo practique, va ser com estar jugant en camps regionals i que un dia de sobte arribes a Mestalla. 

Em sembla sorprenent que existisquen aquestes instal·lacions i se'ls done tan poca visibilitat en general. En el meu cas, fins no arribar al Grau Superior d'Activitats Físiques i Esportives, ni m'havien parlat de la Pilota Valenciana en classe, ni havia jugat en cap moment ni havia visitat o fet pràctica en un trinquet. Crec que hauríem d'impulsar més aquest esport i ensenyar-lo en classe, ja que és cultura viva de la nostra terra.

Quant a la sessió, per a mi ha sigut la millor que ens han impartit sobre Pilota. Crec que el fet de tindre la classe dividida en postes la feia molt amena perquè no se't cap a repetitiva i provaves exercicis diferents en cadascuna d'aquestes. Al meu grup en particular ens ha tocat els primers l'activitat més teòrica, on havíem de llegir unes anotacions i dibuixar un camp. Tal vegada si aqueixa haguera sigut l'última ens haguérem quedat una mica més apagats, però pense que és una bona activitat per a conéixer també aqueixes dades i si et toca entre dues activitats pràctiques, serveix com a descans.

 

Una altra cosa que em va agradar molt va ser que cada posta tinguera escrit en el paper el que anàvem a fer i ens donava, tant diverses opcions per a realitzar l'activitat, com a possibles adaptacions, ja que feia que el joc fora personalitzat segons el grup que passara i com jugaren els seus participants.

En referència al COVID, crec que ha sigut el nostre pitjor enemic en qualsevol part, però en les classes pràctiques l'hem apreciat més de prop. Ens ofegàvem, ens molestava la màscara, se'ns entelaven les ulleres, no podíem tocar-nos, no ens enteníem bé… Crec que ha sigut la pitjor manera d'acabar un curs en el qual ens especialitzàvem en Educació Física i pensàvem que la pràctica anava a ser el nostre dia a dia. Damunt, al no poder compartir espais, la possibilitat d'anar al gimnàs quedava encara més reduïda.

Com bé he dit anteriorment, ha sigut una sessió en la qual he gaudit molt i en la qual millor m'ho he passat. Veig imprescindible que s'aprenga a jugar a la Pilota a l'aula, almenys en alguna de les seues categories, la que millor s'adapte al centre i a la classe. 

Ha sigut una gran i meravellosa pràctica per a donar el fermall a aquest esport.

LA PILOTA: UN ESPORT DEL POBLE

Per a aquesta entrada he recorregut a la meua iaia. Ella té 88 anys i és de Badajoz, però va arrivar jove a València, per la qual cosa, porta molt temps vivint ací. Quan es va casar amb el meu iaio, es van comprar un xalet a Olocau, un poble pròxim a Llíria. Li he preguntat sobre què recorda de quan anava al poble sobre la Pilota Valenciana i m'ha comptat algunes coses.

“Abans de fer el camp, jugaven al Carrer Major davant de la carnisseria”

“Jo quan l'he vist ha sigut un local que a la dreta no hi ha res i a l'esquerra hi ha escalons”.

“A la mà porten un "redondelito" com si fora una sola dura de pell i li ho fiquen entre els dits i juguen”

“Jo no he vist cap partit sencer en directe, sempre ha sigut de casualitat. He vist en la tele o quan veia “L’Alqueria Blanca”, en Ruzafa al carrer, però quan érem joves.”

“Eren dos contra dos o un contra un, al carrer. La gent s'emportava cadires i es posaven darrere o es pegaven a la paret”.

“Com no hi havia paret, aqueix dia a eixa hora no es passava per ací, tallaven el Carrer Major i estava pintat en el sòl.”

“40 anys farà almenys haurà passat, quan anàvem a comprar els diumenges, estaven jugant”

Després d'uns anys ens mudem al poble, on podríem haver sigut més participes de la situació. Es van continuar jugant partits de Pilota i les marques són visibles als carrers del poble, fins i tot es continuen fent tornejos recentment.

Després del que m'ha comptat la meua iaia, no tinc cap dubte que, de manera generacional, existeix una diferència entre els jocs més antics als quals jugaven els meus iaios amb els quals entretenien als meus pares. Entenc que dels nostres besavis i besàvies als nostres iaios i iaies tal vegada siga molt xicoteta o significativa la diferència en comparació amb l'actualitat. Crec que s'han anat incorporant jocs nous i desapareixent alguns altres, però la base sempre ha sigut la mateixa fins a la nostra generació, on incloc la meua. Uns anys més endavant és quan ha ocorregut el gran canvi.

Si haguérem de fer una línia del temps dels jocs, la X que marcaria l'abans i el després, per a mi, és l'aparició de la tecnologia en la seua màxima esplendor. Al meu entendre, aquesta ha sigut la causant que s'haja canviat tot tan bruscament i el que no ha canviat des dels nostres besavis a nosaltres, dins d'uns matisos, ha canviat en pocs anys, a causa de la tecnologia.

La meua iaia m'ha dit que ella recorda jugar al corro de la patata, a saltar la corda, al joc dels botons, el sambori, al clau… La majoria d'aquests jocs han passat als meus pares i d'ells a mi. Òbviament com abans he comentat, s'han afegit o eliminat alguns, ja que els temps canvien i van apareixent materials per a jugar a coses noves, però tots segueixen el mateix curs fins fa uns anys, on l'aparició dels jocs tecnològics, els mòbils, les tauletes i les consoles han desplaçat el joc al carrer i majoritàriament, l'han substituït.

Si parlem de la pilota valenciana, no crec que s'haja guanyat a pols el fet de deixar de ser l'esport per excel·lència, simplement que els temps canvien i hi ha esports que s'adapten més a cadascun. El fet de ser un esport no jugat ni en tot el territori nacional per complet ni internacionalment, ha fet que interés no estiga tan demandat i no es cobrisquen els seus partits. També la importància que la premsa li vulga donar afecta molt, si és un esport que no té tants seguidors o no mou tants diners, no interessa emetre-ho i a poc a poc, amb la importància que tenen ara els mitjans, es va perdent.

No crec que la pilota haja de canviar la seua forma ni adaptar-se als temps moderns, cada esport és d'una manera i si ho fera crec que perdria la seua essència. 

Crec que se li hauria de donar la mateixa oportunitat a tots els esports perquè els diners i els mitjans no decidisquen per nosaltres de manera general.